El Patronat patrocina l’equip UdG Racing Division per competir a la Formula Student Spain

Publicat el 16/02/2026

Novetat divulgada al Diari de Girona

No comencen des de zero, però la feinada que suposa posar a punt un monoplaça per competir en unes proves al circuit de Montmeló fa que l’equip UdG Racing Division treballi gairebé a contrarellotge per enllestir el vehicle abans de l’estiu. Són 92 estudiants de la mateixa institució que participen en el projecte, i entre compaginar estudis, pràctiques d’empresa o feina fa que poder avançar sigui una mica més complicat. Ja ho diu el director de l’equip, Damian Granados: «el temps és el nostre enemic». Ara bé, d’il·lusió van sobrats, i entre cella i cella tenen que el monoplaça pugui rodar a Montmeló a principis d’agost.

Foto: Marc Martí Font.

La raó és que el projecte neix arran de la creació el 2014 de l’UdG Racing Team, que va participar en aquestes proves al Circuit de Catalunya, anomenades Formula Student Spain, però no van arribar mai a portar el cotxe a pista. Per tant, l’objectiu és clar: poder fer les proves. Aquesta seria la gran victòria de l’UdG Racing Divison, més enllà de la posició final en la classificació, que és un aspecte secundari ara per ara.

L’equip va néixer a finals de 2023, tot i que oficialment ho va fer el 2024 quan va participar en el Fòrum Industrial de la UdG. L’UdG Racing Team s’havia dissolt el 2017 per «falta de relleu generacional». Granados ja sabia de «l’existència» de Formula Sutdent Spain i sempre l’han «interessat els cotxes». Per això, quan va arribar a la universitat (ara fa quart d’enginyeria mecànica) no hi va posar «gaire atenció», fins que fa un parell d’anys va tenir ganes «d’engegar el projecte».

Va ser amb el director de l’anterior equip, Marc Vila, el director tècnic actual, Pol Feliu (un càrrec que també ocupen Miquel Lladó i Tajinder Rattu) i el mateix Granados que van «tirar pel dret», van començar a parlar amb professors i a muntar l’equip. Des de llavors fins ara, que han passat dos anys, han fet la «part de burocràcia», a partir de «reprendre l’associació» o «reinstal·lar» l’equip a la UdG. També han organitzat festes estudiantils o tallers per a alumnes de secundària.

El procés per fer el cotxe

El procés per fer el cotxe s’ha anat desenvolupant de manera paral·lela a totes aquestes altres activitats. Pol Feliu detalla que no s’ha arrencat des d’un «punt zero». Ho han fet «a partir de la base» del cotxe de l’anterior equip que es va dissoldre, i ha estat amb aquest que van començar a treballar. Ara estan en el punt «d’adaptar-lo a la normativa» i acabant-lo de «posar a punt».

El taller s’ubica al laboratori de motors tèrmics del campus de Montilivi de la UdG, del grup Grefema. Tot i que, a priori, sembli que només hi han de participar estudiants d’enginyeria, el projecte abraça alumnat de diferents branques. És clar que els 92 participants no estan al mateix temps dins del taller, remenant el cotxe, muntant, desmuntant o comprovant el sistema elèctric. Això és feina d’uns pocs, perquè cadascú té assignat un paper en el projecte. I poden ser tasques completament diferents, com és el cas de Cristina Viladomat, que estudia Filologia Hispànica i és la cap del departament de lingüística.

Viladomat es va embarcar en el projecte perquè quan es va iniciar l’associació «hi havia una gran necessitat de presentar documents, justificacions i memòries». Això no és una cosa que es faci al grau en Enginyeria. Més endavant, també va veure que a part del «tema burocràtic», es podien fer altres coses, com escriure notícies a la pàgina web o publicar a les xarxes socials. Així, no només hi ha estudiants que s’especialitzen en màrqueting o estudis derivats, també estudiants de l’ERAM, que fan les fotografies o, fins i tot, participen en el disseny del model 3D.

Una altra de les pedres que han trobat pel camí ha estat el pressupost. Per exemple, els quatre pneumàtics ja costen 1.600 euros, sense comptar les llantes o els frens. La inscripció a la competició també val uns 2.500 euros per només vint participants de l’equip. És a dir, no podran ser a Montmeló les 92 persones involucrades, perquè després, si volguessin portar més gent, haurien de pagar 500 euros per cada deu nous competidors. Per això, se subvencionen amb beques que dona la UdG i per part del Patronat de l’Escola Politècnica Superior.

Per altra banda, han hagut de fer la feina de buscar espònsors. Estan «molt contents» amb JBM Campllong, que els ha «subvencionat totes les eines» que necessitaven per al taller. Finalment, agraeixen el suport rebut per part de la universitat i el professorat, especialment, del docent d’Enginyeria Mecànica Martí Comamala, que alguns dies «s’ha quedat fins a les nou de la nit ajudant».

La Formula Student Spain

Ara per ara, «tots els esforços» de l’equip se centren a poder arribar a la Formula Student Spain i «posar el pneumàtic a pista». Encara tenen temps, la competició se celebra entre l’1 i el 7 d’agost. La Formula Student Spain és una competició internacional i la que es fa a Montmeló engloba altres proves que es fan en altres països. Habitualment, en aquestes proves només hi competeixen universitats estatals, però per exemple a Stuttgart o Eindhoven, on hi ha més tradició i són equips «més potents» i es poden «permetre viatjar».

La competició es divideix en dos grans blocs. En primer lloc, el de fora de pista, on s’avalua el pla de negocis, el disseny de l’enginyeria del monoplaça i el pla de màrqueting. Si un equip no passa aquests escrutinis tècnics, es queda fora de poder arrencar el cotxe a pista, que és el que li va passar a l’anterior equip de la UdG.

En tot cas, a pista hi ha diferents proves i cada universitat ha de comptar amb quatre pilots. Hi ha una cursa d’acceleració per passar de zero a cent quilòmetres per hora, també la prova d’autocròs, que és un circuit amb cons i es compta el temps com una contrarellotge. Finalment, hi ha la competició de resistència i eficiència, que és aquí on fan voltes al circuit. El monoplaça dissenyat pels estudiants de la UdG arriba als 90 cavalls, però com que estan «limitats a l’admissió d’aire» i tot passa per un procés restrictiu arriba a uns 70 cavalls, el que «limita bastant la velocitat màxima», que rondaria entre els 140 i 150 quilòmetres per hora.

El relleu generacional

Tot i que Granados i Feliu no tardaran a marxar de la universitat, requisit imprescindible per estar dins l’equip i competir a la Formula Student Spain, no temen pel relleu, allò que va acabar amb l’anterior projecte el 2017. Ara la cosa és diferent. Granados, per exemple, ha deixat el Treball de Final de Grau (TFG) per al curs vinent, la qual cosa encara li donarà marge per ser dins l’equip un any més.

Ho confirma Viladomat: «En Damian i en Pol estan preparant un relleu generacional per a quan ells marxin». Els estudiants que hi ha ara dins l’equip són ben diversos. Alguns fan primer i altres l’últim curs o, fins i tot, altres cursen un màster. També hi ha un alumne de batxillerat que de tant en tant va a «donar un cop de mà perquè té interès un cop arribi a la universitat en participar en el projecte».

El relleu, per tant, està garantit, i les expectatives són altes de cara al futur. Si arriben a competir a Montmeló aquest any i amb el temps van «agafant experiència», la idea és participar en altres curses fora del país. Assenyalen Portugal com la «pròxima» perquè seria un bon lloc per «provar el cotxe abans de la competició a Espanya». També veuen «interessant» arribar a competir a Àustria o Hongria.